Comunicado a los trabajadores calendario laboral 2013

Tras 2 reuniones celebradas con la Dirección relativas al calendario laboral 2013, el pasado 14 de diciembre y durante el día de hoy, informamos que no se ha llegado a ningún tipo de acuerdo, y que la empresa publicará unirateralmente el calendario laboral para 2013 tal y como la ley les permite.

El motivo del deseacuerdo ha sido que desde la Dirección se nos exisgía que se colaborase mediante horas extras o cambio de dias, y desde este Comité entendemos que no se puede incumplir las directrices que se deciden en asamblea de trabajadores.

La colaboración de unos daña la salud de otro, por lo que se velará por el correcto seguimiento de la no colaboración los días 27, 28 y 29 de diciembre, y aquellos días Festivos que se pudieran establecer en enero en el calendario que publique la Dirección.

Animamos a la plantilla a que secunde la no colaboración y se presente en las instalaciones para hacer guardia los dias indicados para hacer efectivos los mandatos de la asamblea. Si no se respeta la decisión de la asamblea, el Comité planteará otras medidas más contundentes.

Insistimos en la necesidad de NO COLABORAR para que la Dirección considere anular la medida aplicada en los tiempos de descanso.

Reunión Dirección Empresa.

En la Reunión mantenida cón la Dirección de la empresa, nos han comunicado que los niveles de producción previstos para el año 2013 han bajado sobre un 30% almenos el primer semestre del año.

El dia 14 de Enero nos presentaran una plataforma de Mejora para Empezar a negociarla, nos adelantan que necesitan flexibilidad.

Sobre el calendario los dias 2,3y4 de Enero quieren ponerlos como festivos, dicen que solo necesitaran sobre unas 25 personas para trabajar y querian solucionarlo cón horas extras.

La Empresa abre un periodo de salidas voluntarias hasta el 31 de Marzo a 33 dias por año cón un tope de 110.000euros.

Desde el Comite se les recuerda que no se hacen horas extras por la aplicación unilateral del articulo 41 y se les pide que lo retiren hasta que este todo solucionado(estudios Ergonomicos...) nos dice un no rotundo.
Sobre la flexibilidad se les dice que el dia 14 de Enero cuando presenten la plataforma ya se hablara como todo lo demas.

La próxima semana habra otra reunión para tratar el tema calendario 2013.

PERDRE UN ULL / PERDER UN OJO

’Anava amb en Lluís, travessant el passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre’l i vaig veure furgonetes i policies. I vaig notar l’impacte a la cara, i molt de mal. Indescriptible. Vaig dir no tinc ull.’ Són paraules d’Ester Quintana, la dona que el 14 de novembre al vespre, dia de vaga general, va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma dels mossos. El col·lectiu del 15-M de Barcelona ha publicat un vídeo impactant amb el testimoni de Quintana.
Aquestes són algunes de les coses que diu Ester Quintana al vídeo:
’No m’hauria posat en un lloc en què hi hagués gent que provocava. Al passeig de Gràcia amb Gran Via hi havia gent, però la gent era per allà acomiadant-se, fins que ens van rodejar els mossos i la gent va començara a córrer.
Actuaven de manera que marxéssim. Era tallat per baix, no podíem passar, vam tirar amunt, van arribar furgons a la Gran Via i tothom va començar a córrer creuant el passeig de Gràcia perquè no hi havia cap més lloc on anar. Anàvem en direcció al carrer Casp.
Anava amb cinc o sis amics i cadascú va tirar ca a una banda. Anava amb el Lluís, creuant el Passeig de Gràcia, em vaig girar per no perdre’l i vaig veure furgons i policies. I vaig notar impacte a la cara, i molt de mal. Indescriptible. No pot ser, pensava. Vaig dir a en Lluís que m’havien tocat, em vaig posar la mà a la cara i ja està. Li vaig dir no tinc ull.
Cridava l’ambulància. Em van fer seure a la cantonada. Vam estar una estona i va aparèixer un guàrdia urbà. Em va preguntar què passava i li vaig ensenyar l’ull. Em va preguntar si feia mal i em va donar mocadors de paper. Al cap d’’una estona l’ambulància no venia, no la deixaven passar. La gent cridava perquè vingués, van anar a buscar gel. Em va portar al cotxe el guàrdia urbà. Vaig seure al seient del conductor. I li deien que l’ambulància no la deixaven passar. Li vaig dir digues -li que no estic conscient perquè vinguessin ja. Em vaig marejar. I al dia següent em vaig despertar al box, on hi havia la família. Amb l’ull tapat. M’havien reconstruït el globus ocular. Tinc tots els ossos del pòmul trencats. El nervi òptic el tinc seccionat, i em van dir que m’haurien de fer una segona intervenció per una placa, que ho havien de valorar el que em farien quan em baixés inflamació.
Em van dir que aquesta visió que havia perdut ja no la recuperaria mai més. Aquest nervi seccionat fa que no tingui sensibilitat. Només puc menjar per un cantó i no puc ni badallar.
Tenia l’esperança de conservar l’ull, almenys. Però em van dir que no, que la visió ja no la tornaria a tenir, i que l’ull s’havia de treure. No em van oferir assistència psicològica tot i que la vaig demanar. No me l’han facilitada.
Ningú de l’administració s’ha interessat per mi. Ni trucada, ni correu, ni missatge, ni ningú s’ha personat pel que m’havia passat. No sé si és el procediment normal, però no és humà. La meva família i jo necessitem molt suport. Necessitàvem que algú de l’administració respongués per això. Sí que carregaven, encara que diguessin que no. Ho vaig veure, i en sóc la prova.
He vist que Puig deia que allà no hi havia hagut cap càrrega. Sé que un mosso amb un projectil és qui em va fer això. Si ell no va donar l’ordre, qui el va donar’.